Història

“Don Ernesto Hurtado Álvarez, autor del llibre titulat «Les valls de Bolet i Travadell», en compliment de l’ordenat pel Sr. Alcalde de la localitat de Famorca, en la província d’Alacant, pel seu Decret de data 10 de juliol de 1989, en relació a l’adopció per aquest municipi d’un escut heràldic propi, té l’honor d’emetre el següent informe.

Havent estudiat el context històric de la localitat i municipi de Famorca, província d’Alacant, així com les característiques i peculiaritats d’aquesta localitat, segons exposa i arreplega en l’a dalt expressat llibre del que és autor, i l’exposat per altres autors solvents i documents que se citen, considere, al meu entendre, que el Projecte d’Escut Heràldic més apropiat per a aquest Municipi hauria d’estar integrat pels següents elements:

Descripció: Escut partit i mig tallat.
Primera caserna: En camp de plata una faixa de azur acompanyada al capdamunt, d’una olivera de sinople, terrasado del mateix; i en el baix, una muntanya al natural amb l’obertura d’un avenc.
Segona caserna: En camp d’or, creu florisada de gules.
Tercera caserna: En camp de gules, tres cards d’or posats en triangle.
Al timibre: Corona Real.

Fonaments històrics

Primer caserna: La professora María Desemparats Cabánes Pecourt en «Documents i dades per a un estudi toponímic de la Regió Valenciana» (1981. pàg. 427) assenyala respecte a Famorca: «No disposa de documentació. Sanchís Sivera assegura que en temps del Beat Patriarca constava de dotze cases de cristians nous (Sanchís, Nomenclátor, pàg. 228). Coramina inclou el topònim en la llista de veus geogràfiques mossàrabs. (Cf. Corom. Estudis 1, pàg. 254), encara que no aventura hipòtesi interpretativa alguna. Per ventura la F inicial siga secundària, no etimològica, i calga pensar en el llatí AMURCA «hez d’oli».

En el meu treball «Les valls de Bolet i Travadell» (1976, pàg. 27, nota 47) qui subscriu indicava: «Donada la repoblació mallorquina en aquesta comarca, seria de veure si Famorca deriva per corrupció de l’article Sa-morca (escriptura medieval Sa-morca amb referència a l’oli, cultiu de la comarca). Sobre aquest tema s’ha de, en terme de Planes, existeix una masia coneguda en la comarca per «Més de la Morquera», amb igual referència a l’oli

En el «Diccionari Catalá-Valenciá-Balear», de Mosén Antonio María Alcover es troba la veu «MORCA = alpechín, amurca, morga; amb etimologia del llatí amurca». La muntanya fa referència a la Serra Serrella que emmarca el terme municipal juntament amb la serra Alfaro, en la serra de la qual Serrella existeix un avenc de 30 metres de profunditat, coneguda per «Drene de Famorca».

Tercera caserna: Són les armes de la família Folch de Cardona, marquesos del Castell de Guadalest i Almiralls d’Aragó. Dª Isabel Ruiz de Lihori va heretar del seu pare, l’II vescomte de Galiano, i va ser senyora de Bechí i Riba-roja de Túria, i de les Valls de Bolet i Travadell i de la Vila de Gorga. Es va casar amb D. Alfonso Folch de Cardona i Fajardo, senyor de Confrides i del Castell de Guadalest, i de la Vila d’Ondara. Va heretar tots els antedichos territoris el fill d’aquest matrimoni, D. Sancho Folch de Cardona i Ruiz de Lihori, a qui Carlos I li va concedir el títol d’I marques del Castell de Guadalest. I aquests territoris van quedar com a senyoriu de la família, fins a l’extinció de la branca varonil al capdavant del VII Marquès del Castell de Guadalest, don Isidro Tomás de Cardona Sotomayor, que va morir l’any 1688 sense successió.

És tot quant cal manifestar en relació amb el sol·licitat. La Corporació Municipal, no obstant açò, acordarà el que estime més convenient.”